I per què no?
Això es el que estava pensant fa una estona. I per què no?
Vaig nèixer a València capital, un lloc on, al menys quan jo era petita, gairebé ningú parlava en valencià. El vaig aprendre a l’escola, el vaig escoltar a l’escola i de tant en quant, al carrer, potser algú de la familia i poca cosa més.
El fet es que m’he empassat moltes classes de valencià per no res: no ho he parlat mai en familia, a classe o a la feina.
Des de que vaig venir a Barcelona, i sobre tot, des de que vaig començar a compartir la meva vida amb el Roger, el català ha esdevingut part de la meva vida. En Roger sempre em parla en català. Si algun cop l’escolto parlar en castellà vol dir que s’adreça a alguna persona castellano-parlant o que m’està fotent alguna bronca (i no mola gens!).
Tota la vida amb una segona llengua al cap per no utilitzar-la, un coneixement que mai havia fet servir. Fins ara. Tenia ganes de canviar alguna cosa d’aquest blog, tenia ganes de donar-li una volta al que faig aqui. Potser he trobat un petit cami alhora que faig servir la meva segona llengua i continuo aprenent-la i millorant-la.
Ho sento per tota la gent que no entengui el català/valència, però porto des del 2004 fins al 2009 parlant en castellà. Com que soc bilingüe, ara em toquen 5 anys de parlar en català. I la veritat, pels quatre gats que potser em llegeixen….
Per cert, aqui no hi ha lloc per discussions: si parles el valencià, entens el català i viceversa. No em toqueu la figa amb merdes de blaveros i secessionistes per que no dubtaré en el·liminar els comentaris que facin falta. El mateix amb radicals de qualsevol costat.
Au!
pd- faré moltes faltes d’ortografía, ja us ho dic!
categorías: hipocondrias, petits incidents, textos
23/03/2009 a las 12:32 am
Mola!!!
Que sapigues que l’altre dia vaig vore en FNAC el còmic de Jazz Mainard i em vaig enrecordar de vosté!!!!
bessos!
23/03/2009 a las 7:58 am
El meu blog és / era en anglés… però de tant en tant escric en la meua llengua natal (http://www.benavent.org/diario/2009/02/he-amat-la-mort.html).
Et llig des del Bloglines, on et tinc en una carpeta que diu bloggers valencians…
Gràcies per escriure en “esta llengua estreta que només entenen cuatre gats i el poeta”.
23/03/2009 a las 8:25 am
Em pareix molt bé, llástima que els valencians com tu sen tinguen que anar a terres catalanes per a decidir-se amb el valencià.
Jo tambè faig moltes faltes des de que visc a Valencia.
Un beset
23/03/2009 a las 8:52 am
Al mateix “i per què no?” vaig arribar jo fa unes setmanes.
Ara escric al meu blog en la llengua que més morbo em fa en el moment d’escriure… que sol ser el català. A qui li piqui que es rasqui
23/03/2009 a las 10:57 pm
Me n’alegro d’aquest canvi, jo et seguiré llegint igualment
24/03/2009 a las 1:52 pm
Hola! T’en recordas? Fa molts temps que no et comento (les coses d’utilitzar Google Reader). Jo també et seguiré llegint per que encara que desde fa molts temps entenc el català, fa un any que vaig anar a estudiar-lo a la Escola Oficial d’Idiomes de Madrid. Doncs… Ja tinc una raó més per llegir-te.
24/03/2009 a las 2:32 pm
Mientras no elimines los comentarios de los “charnegos”, por mi bien.
Un besazo, pareja!
29/03/2009 a las 1:10 pm
Merci a tothom!
Cap problema en que hi hagi comentaris en castellà, català, angles, xinés o el que sigui!
29/03/2009 a las 4:32 pm
¡Anda y que te zurzan, payasa!
Un poco snob me parece tu medida, a la par que chovinista, pero tu sabrás…
Ah, ¿cómo? ¿que se nota que he entendido el texto?
Um… bueno, si… un poco, total, el valenciano tampoco es que sea tan tan original como una lengua aglutinante, o oriental, así que con un poco de esfuerzo…
(el problema es ese: que yo todo lo hago “vagamente” y así, mal)
29/03/2009 a las 4:39 pm
jajajajajajaja!! si es que el que no lo entiende…es porque es un vago!!! jajajajajajajajajaj!!!
8/04/2009 a las 5:59 pm
Pero que revolución, oyess…
La verdá que se entiende, pero cuesta de leerlo, con tanto acento pa’quí y pa’llá… Y encima tengo tres o cuatro posts acumulados… Mein gott!
13/04/2009 a las 3:42 pm
Es agradable trobar un blog escrit en valencia-catalá, com podrás comprovar el meu es en valencia encara que el titol estiga en castella .
Un abraç
13/04/2009 a las 3:49 pm
Se m’oblida, la veritat es que no m’havia adonat, pero aixo de “a fer la ma!!” baix del titol del blog, es molt de la terreta eh …