I se que a ningú l’interessa el que faci o deixi de fer.
I si, he fusilat una imatge que vaig fer l’any 2005 i justament al mateix mes, Maig.

He tornat al gimnàs i de moment, ho porto be. Mica en mica, em llevo de sobre tot l’òxid acumul·lat al llarg d’aquests 4 anys sense fer RIEN de RIEN, es a dir, res de res!!

No es Operació Qualsevol-Roba-De-Bany, sinò una qüestió de salut, per variar, però clar, ara, els gimnasos estàn plens, amb molta gent intentat perdre uns kilets per l’estiu.

He estat com 2 semanes viatjant per temes familiars (han operat la meva mare) o oci (com el Saló de Còmic de la Massana, a Andorra), pero aquest mes em quedo a Barcelona, que ja no falta gaire pel Saló del Còmic!!! I enguany…si que demanaré firmes si!

Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski i publicada el 1866.

Més a la Viquipèdia.

De còmics hi han molts que m’han agradat, però ja els comentaré.

I aquest cap de setmana…de casa rural!!!! ^_^

Un altre cop torna el dia de Sant Jordi a Catalunya i el dia internacional del llibre (i del copyright, quina cosa) a tot el món.

Aixó significa un munt de novetats al mercat editorial i l’esperança de que enguany la crisi no faci estralls al nombre de vendes esperades.
De nou, també us dic: compreu còmics! regaleu còmics!
Aneu a la botiga de còmics mes propera i si us perdeu entre tant de títol i tipus, demaneu ajuda al vostre botiguer que d’això segur que en sap!.

Recomanacions? Intentaré fer-ne un recull del que em vagi trobant aquests dies a la xarxa, i provaré de recomanar-vos alguna coseta que m’hagi agradat.

Enguany, els temes a tractar sonAccessibilitat 2.0, Xarxes Socials y Administració Electrònica. Conferències, taules rodones i es clar, els de Cadius amb els seus cóctels.

A la agenda del w3c day en teniu més informació.

Ara que hi penso…jo em vaig subscriure jo a la llista de correu de Cadius?? uhmmmm….

En tinc, de moment i que jo recordi:
Vincent Cassel, el Clive Owen i el Till Lindemann.

Clive Owen

Suposo que ja us heu adonat que Clive Owen es el menys lleig d’aquesta llista de 3. De fet, crec que moltes dones el troben guapo, amb totes les lletres. Jo no. No el trobo guapo, el trobo interessant. De fet, el que mes m’agrada es el seu nas, que no pot estar mer torçat, la veritat. Te una cara rara, els ulls molt macos i unes arrugues encantadores.

Vicent Cassel

Lleig de collons, però es això precissament el que m’agrada. No vull dir que m’agraden només els tios lletjos, però, com tot, hi han lletjos i lletjos, i en Cassel pertany al darrer grup. A sobre, a l’ultim anunci de Ysl, està impressionant.

Till Lindemann

De debó, he estat buscant fotos en que aquest home aparegués normal, però ha sigut quasi imposible. O surt amb els ulls pintats, amb perruca, o amb màscara o mossegant una mordassa de bdsm , amb tacons, o amb qualsevol altra cosa similar.
I que te aquest home? Principalment, unes espatlles de metre quadrat. A més d’una mirada massa penetrant i una cara de mala llet permament. De fet, quan somriu fa por. Però te aquell…no-se-que animal, encara que potser es una impressió i en realitat es un moñas. Qui sap.

I si, aquest post es pel meu “uso y disfrute“.

El cas es que aquesta nova estructura m’agrada molt. El disseny no tant, però pel temps que trigaré a canviarlo…ja ni em preocupa.
La idea es, l’unic post que es pot llegir sencer des de la home del blog es l’ultim. La resta només mostrarà el inici del post, i si algú ho vol llegir, només ha de fer click al títol.

Al final de la pàgina trobareu els arxius (ara anuals), les categories i els enllaços, a més dels links al RSS i el e-mail.

Ara que hi penso, el disseny no sembla gaire personal…suposo que alguna cosa faré, pero no ara.

Ah!! per cert!! Aquest blog es veu en tots els navegadors, ara be! si no es veu tot perfecte en Internet Explorer 6, tant me fa. Passo de fer res de feina extra per donar suport a aquest navegador. Si encara utilitzes IE6 es el teu problema, però a mi no em vinguis plorant si les coses es surten del seu lloc o si et passen cosas extranyes amb el teu navegador de merda. Et trobaràs un missatge on t’explico que ja es hora de que canviis d’eina per navegar.

Si senyors, IE6 es un navegador DE MERDA. Una merda ben grossa.

Ahir, al mitgdia, mentres jo era a la feina, em va trucar la meva mare per dir-me que el meu avi (el seu pare) havia mort.
Va ser molt extrany. La meva mare, tot plorant, explican’t-me el que havia passat i que ja em trucaria més tard…i no vaig poder evitar posar-me a plorar sense parar mentres pensava “-no passa res, tenia 90 anys, estava molt fotut l’ultim mes…es normal, es el millor que li podia passar…“. Em va donar la sensació de que plorava més per veure o sentir la meva mare en aquell estat tan extrany.

Quan va morir el meu avi patern, vaig plorar, i ho vaig sentir moltíssim. Jo en tenia uns…11 anys. Recordo que des del pati del meu col·legi podia veure el cementiri, i vaig passar molts matins, a l’esplai, mirant des de la tanca del pati cap a on sabia que eren les restes del meu avi, com si esperés rebre cap…senyal o alguna cosa semblant.

Però…al cap dels anys, ahir, es com si ho tingués molt clar: la gent es mor. I punt. I he estimat moltíssim als meus dos avis, per igual.

Anit vaig poder comprar un bitllet d’autobús (no hi vaig trobar de tren) per tal de venir cap a València, que es on em trobo ara mateix. He arribat a les dues del mitgdia, ha vingut la meva germana a recollir-me i hem anat directes al tanatori. Hem sigut les primeres, i davant la pregunta de

- Volem que els obri la sala on està el seu difunt avi per poder veure’l?

la meva germana i jo ens hem mirat i hem dit que no, que preferiem que la obrés quan alguna de les meves tietes vingués. Ens semblava una falta de respecte. No se. Però hem decidit el mateix, alhora.
Finalment només han vingut la meva mare, les seves germanes, els meus tiets, i els meus cosins i cosines. Només família.

Quan hem entrat…i he vist allà el meu avi….joder…que extrany. Que surreal i que absurd. Semblava que rigués!! Però de nou, no he pogut evitar plorar i pensar el l’ultim cop que el vaig poder veure. I tothom dient:

-”Però que be que l’han deixat! sembla que estigui dormint…”

Hem tingut una misa (cosa de la meva àvia i els breus moments de lucidesa que encara pateix), on ningú ha comulgat ni orat, i acte seguit ens ha preguntat si voliem veure tot el procés crematori. Hem dit que no. I ja està. Adeu, que vagi be. Ja vindrem a per les cendres.

Torno demà a casa meva. Es suposa que tinc 5 díes naturals a la feina per poder estar amb la família i fer el que calgui fer. Pero no els vull. El meu avi ja no hi és.
Les meves tietes i la meva mare ja tenen suficients mans per enllestir el que s’hagi d’enllestir.

I poca cosa més.

El cas es que hem anat i hem sortit victoriosos i sense cap baixa. Ens hem emportat un parell d’estanteries petites per l’armariet del bany, una llibreria baixeta per “l’habitació de lectura” i un sabater. Tot comprat abans de les 12 i tot muntat a les 9 de la nit.

Durant el muntatge m’he acostat de tant en quant a l’ordinador. Avui per fi he començat el que serà el meu portfoli que faré servir per aprendre Javascript/Jquery/DOM i tot el que faci falta, potser inclús Ruby. De fet, instalat el tinc, pero no sé com cony començar-hi a fer rés.

Mica en mica s’omple la pica!!

Acostumem a mirar la vida amb els ulls mig tancats,
i es per això que ens passen desapercebudes tantes coses.

Son els petits detalls, les qüestions mes nímies que sempre ens fa, de cop, aturar-nos a pensar;
En bajanades, potser, però pensar al cap i a la fi.

Son coses que semblen no tenir massa importància. Que la terra continuarà bellugant-se al voltant del sol es inqüestionable, com ho és la certesa de que tot allò que ens envolta està relacionat d’alguna manera.

Son petites escenes, petits pensaments, grans moments disfressats de pura rutina i que es confonen amb el context que les envolta.

Però son allà.
A l’abast de tothom.
I són de tothom, perquè tots en formem part, directa o indirectament.

No es qüestió de fixar-s’hi massa, no es qüestió de prendre nota de tot.
Es,només,una qüestió de gaudir de tots els petits incidents.