Fa una estona he recordat un dels darrers anuncis d’una marca d’aquestes de colònia o “parfum” de les ben cares on surt un paio del que pràcticament m’havia oblidat: en Vicent Cassel, i pensant en ell, he recordat la resta d’homes que, per les seves particularitats ja siga físiques, d’actitud o el que siga…diguem…m’encenen una llumeta, per dir-ho d’alguna manera i no sonar com una pervertida.

En tinc, de moment i que jo recordi:
Vincent Cassel, el Clive Owen i el Till Lindemann.

Clive Owen

Suposo que ja us heu adonat que Clive Owen es el menys lleig d’aquesta llista de 3. De fet, crec que moltes dones el troben guapo, amb totes les lletres. Jo no. No el trobo guapo, el trobo interessant. De fet, el que mes m’agrada es el seu nas, que no pot estar mer torçat, la veritat. Te una cara rara, els ulls molt macos i unes arrugues encantadores.

Vicent Cassel

Lleig de collons, però es això precissament el que m’agrada. No vull dir que m’agraden només els tios lletjos, però, com tot, hi han lletjos i lletjos, i en Cassel pertany al darrer grup. A sobre, a l’ultim anunci de Ysl, està impressionant.

Till Lindemann

De debó, he estat buscant fotos en que aquest home aparegués normal, però ha sigut quasi imposible. O surt amb els ulls pintats, amb perruca, o amb màscara o mossegant una mordassa de bdsm , amb tacons, o amb qualsevol altra cosa similar.
I que te aquest home? Principalment, unes espatlles de metre quadrat. A més d’una mirada massa penetrant i una cara de mala llet permament. De fet, quan somriu fa por. Però te aquell…no-se-que animal, encara que potser es una impressió i en realitat es un moñas. Qui sap.

I si, aquest post es pel meu “uso y disfrute“.